L’origen de la vila d’Herbers és una alqueria musulmana que en 1233 va ser ocupada per la hòstia de Blasco d’Alagó. Va ser cedida per a ser poblada amb cristians, amb carta poble d’eixe any, al cavaller aragonés Juan Garcés, primer baró de Herbers, que va realitzar la repoblació amb gent vinguda de Lleida. A inicis del segle XIV, el senyor era Ramon de Centelles, fins que un successor, Bernat de Centelles, va dilapidar les seues possessions i van caure en mans dels Cubells. Va ser senyoria de la família Cubells de 1386 a 1484, data en què per matrimoni va passar als Valls, que ho van mantenir fins a 1561. Eixe any, per qüestions successòries i de parentiu, va recaure en els Ram de Viu, que en actualment encara posseïxen el castell i moltes terres.
En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com a vila independent de Morella. Durant la Guerra de Successió, el poble es va posar del costat dels maulets. L’època de les guerres carlines, tan convulsa a El Maestrat, va ser d’una gran activitat a Herbers. El baró vigent, Rafael Ram de Viu i Pueyo, es va alçar en armes a Morella en 1833 a favor del pretendre Carlos María Isidro de Borbón, i posteriorment va destacar com a militar carlí durant la primera guerra carlina.
Es va mantenir amb autonomia municipal fins a la fusió de nou amb Morella l’any 1926. Finalment, a la dècada de 1950, va recobrar la independència com a municipi. També se’l coneix com Herbers Jussans per diferenciar-lo d’Herbeset (pedania de Morella situada a prop de la població, anomenada antiguament Herbers Sobirans).
